General

La Directa – 17 de novembre de 2010

TITULARS DESTACATS

Un empresai català controla l’extracció de fosfats al Sàhara

Rodríguez Zapatero ha donat prioritat estratègica als negocis de capital espanyol i ha deixat en segon pla la crítica a la violació dels drets humans

(estirant del fil)

L’empresari Javier Carratalà Alastruey pertany a una de les quatre-centes famílies de l’*establishment que controla la major part dels grans negocis empresarials catalans dins i fora del país. Entre les seves fites, trobem el fet d’haver rebut el premi *Angel de Plata* del govern de la dictadura franquista com a millor jugador de voleibol l’any 1970, en representació de l’escola La Salle-Condal (propietària de les finques on s’havia de fer l’hotel del Palau de la Música). Juntament amb el seu germà Juan Luís Carratalà Alastruey, ha destacat dins el camp dels negocis gràcies a la fortuna familiar heretada i al seu estatus social privilegiat.

L’edifici Cúbics s’inaugurarà tot i el ‘cas Pretòria’

Un any després de l’esclat del cas Pretòria, amb la detenció del llavors alcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz i d’altres persones, el 27 d’octubre de 2009, els edificis del complex Cúbics estaven a punt d’iniciar la seva activitat.

“No volen permetre que el meu fill surti de la presó”

Aquestes són les paraules de Mariana Huidobro, mare de Rodrigo Lanza, un jove empresonat pels fets del 4 de febrer de 2006, en què un guàrdia urbà va resultar ferit. El noi continua afirmant que és innocent.

Un veí de Gornal se suïcida abans de ser desnonat per ADIGSA

L’entitat que gestiona les polítiques d’habitatge públic de la Generalitat, dirigida per ICV-EUiA, reclama 9.000 euros a la família de la víctima.

Músiques improvisades de base a Barcelona

(expressions)

El jazz no és com el punk, no acostuma a tenir la impedància decibèlica ni la brutícia sonora ni l’actitud descarada i visceral de les seves intèrprets. Les persones detractores l’acusen d’elitista, d’onanista i, fins i tot, de pedant. L’associen a la pompositat intel·lectual, al glamur prepotent, a la catifa, la copa cara i la frivolitat, o a certàmens que s’esdevenen en grans auditoris, amb entrades cares i activitats paral·leles a restaurants de ringo rango. Un hipotètic detractor que, per exemple, visqui a Badalona, és possible que no estigui assabentat de l’existència d’un local molt simpàtic, Elsgenis, que es troba a les antípodes del glamur. Si és veí del barri de Sants i no surt gaire de nit, potser no sap que, els diumenges al vespre, un bar del carrer Finlàndia, el Honky Tonk Blues Bar, ofereix música en viu amb els millors bluesman de la ciutat. El jazz de base barceloní, doncs, manté una vitalitat molt important i es manifesta periòdicament en una sèrie d’espais al marge de grans auditoris, que sovint han de fer malabarismes de tota mena per mantenir les seves propostes tan interessants.

Quaderns d’Illacrua 38

Poesia i rapsòdia emergen, Barcelona acull noves tendències i formats

a fons

Totes les formes de poesia conviuen a Barcelona, una ciutat que cada vegada acull més poetes i rapsodes emergents que comparteixen la seva obra. Els nous formats poètics que combinen la música, l’oralitat de la paraula o el teatre prenen força progressivament. Amb tot, publicar poesia continua sent difícil i la via més directa per fer-ho, els concursos, no són un camí més planer. Com a alternativa, l’ús de blocs i altres espais a Internet ha impulsat una nova manera de difusió poètica. Si la poesia es pot considerar a vegades un gènere poc atractiu és, segons alguns autors, també perquè no s’explica bé, no es comprèn bé. Seria, doncs, una de les assignatures pendents del sistema educatiu actual.

Miquel Amorós

Trencar amb l’obrerisme i els seus mites urbans

miralls | entrevista

Nascut a Alcoi, Miquel Amorós és un historiador autodidacte que centra la seva atenció en la crítica a la ideologia del progrés i la supremacia de la tecnologia. Va formar part del Grupo de Trabajadores por la Autonomía Obrera i la Revolución Social a la dècada de 1970 i, més endavant, va participar en el col·lectiu editor de la revista Encyclopédie des Nuisances. Ha escrit diversos llibres sobre la història de l’anarquisme, l’últim dels quals tracta sobre la biografia de José Pellicer, fundador de la columna de Ferro (José Pellicer. El anarquista íntegro, Virus, 2009). D’esperit autogestionari, acaba d’enllestir amb el col·lectiu Desorden de València un recull de textos sobre antidesenvolupisme, tema principal de les seves últimes xerrades per ateneus i centres socials.

(indirecta)

Bartolo Fuentes coordinador del front nacional de resistència popular d’hondures a yoro

“El cop d’Hondures es fa per frenar l’avenç dels pobles a l’Amèrica Llatina”

Bartolo Fuentes és periodista de professió i comunicador per passió. La seva experiència en organitzacions socials hondurenyes es remunta a la seva època d’estudiant, compromís pel qual va haver d’exiliar-se de 1989 a 1991. Després del cop d’estat que va fer caure el govern de Manuel Zelaya, el 28 de juny de 2009, ha tornat a la barricada com a dirigent del Front Nacional de Resistència Popular, que agrupa tots els moviments socials, sindicals i comunitaris oposats a la dictadura.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s