Gramenet de Besòs

Els dijous de Plataforma, la gent opina!

Jordi Pastor

Parlem de participació

El concepte de participació és molt ampli, ja que es pot analitzar a partir de diferents àmbits de les relacions socials. Podem parlar de democràcia participativa, de participació en entitats o col·lectius de persones (àmbits lúdics, esportius, veïnals…), de participació en la vida política, però el que d’alguna manera podria aglutinar i definir el concepte de participació seria la referència a una idea relacionada a la distribució i descentralització del poder, a partir d’actors actius en la presa de decisions en l’àmbit concret de cada cas.

La idea de participació és en general, i més en realitats occidentals, un concepte amb connotacions positives, a partir de l’argument de que la participació és una eina necessària per apropar postures diferenciades, així com un ajut a la cohesió social. Aquesta positivitat de la paraula participació moltes vegades és utilitzada pel poder establert per legitimar encara més la seva posició. Quan la participació és una eina organitzada, delimitada, controlada pels òrgans directius passa a ser no més que una canalització de les voluntats populars per als seus interessos particulars. Majoritàriament no és possible una participació popular lliure en estructures creades única i exclusivament des del poder. La idea a transmetre és mostrar també la part negativa, sota el meu humil punt de vista, d’aquest concepte. Sembla que quan algun projecte porta la paraula participació no hi pot haver res de negatiu.

Jo entenc el concepte de participació té connotacions positives només quan va seguit d’un adjectiu que determini clarament la direcció d’aquesta participació. Quan participació és l’acció com a conseqüència de la reflexió crítica. És també a tenir en compte, quan parlem d’un situació on s’hi poden identificar opressors i oprimits, la idea de que la direccionalitat d’aquesta participació ha d’anar dirigida a superar aquesta situació. La participació dels opressors va dirigida, generalment, a perpetuar la seva posició privilegiada i la participació dels oprimits va dirigida, també de forma general, a superar aquesta situació desigual que els oprimeix. D’aquesta manera, em nego a creure en la neutralitat de la paraula participació. Crec que un dels requisits per a la participació és la identificació clara de la jerarquia de poders, identificant un terreny de joc desigual, per tal de saber realment quina és la situació, per poder personalment posicionar-se. La identificació dels diferents grups d’actors i els seus interessos és part essencial per poder posicionar-se, sabent que sempre la participació individual ajudarà a l’assoliment de la perpetuació o de la transformació (influirà en favor d’un dels grups d’interessos). És per tant evident que la participació va estretament relacionada amb l’acció col·lectiva. No es pot entendre la participació sense conèixer el context social, així com els interessos que fan que aquesta persona decideixi ésser activa.

Després de fer una petita relació introductòria a aquesta idea, entenc que jo sóc un individu actiu dins del meu context social, on la meva participació va clarament direccionada a identificar els abusos de poder estructurals en el sistema establert, fet que em posiciona dins dels interessos transformadors, no perpetuadors. Entenc que no hi pot haver un marc de participació universal mentre existeixin aquests interessos oposats (canvie’m-ho perquè tot continuï igual és un dels perills més evidents als que s’està sotmès quan s’ha decidit ser persona activa, ésser còmplice d’aquest resultat).

Tot i així, entenc la idea de participació com a concepte essencial de les transformacions socials. L’únic motor de transformació de les relacions socials ha estat la dedicació de persones actives enfront de situacions d’opressió, creant corrents d’opinió que oferien altres maneres d’interpretar la realitat, així com per entendre formes diferents d’organitzar la societat. També s’ha de tenir en compte que majoritàriament, aquest canvis han estat produïts per un nombre reduït de persones en comparació a la totalitat, entenent que la norma és en molts casos la passivitat, enfront de l’acció. La participació no deixa de ser una nova paraula creada de legitimació de les estructures actuals d’opressió a partir de l’extensió de la complicitat dels actor, o per el contrari, un sinònim modern de la paraula lluita.

Així doncs, la participació esdevé responsabilitat, dedicació, compromís, determinació, en un context d’interessos oposats.

Advertisements

7 thoughts on “Els dijous de Plataforma, la gent opina!

  1. Quan la participació esdevé responsabilitat, la passivitat deixa de ser una opció. Aprofitant aquesta reflexió, pregunto: davant un procés de transformació concret, hauriem de definir als seus agents actius com a vanguardia dirigent, o pel contrari, com a minoria actuant? Ambdós diuen el mateix? I si no, on penseu que està la diferencia?

  2. No entenc que vols dir amb que la passivitat deixa de ser una opció.
    El determinant diferencial, potser, és la capacitat de mobilització creada per l’acció del grup determinat. El concepte d’avantguarda té, semànticament, la condició d’influència sobre un grup més nombros. El concepte de minoria actuant no té, entenc, perquè tenir aquesta condició.
    Una pregunta pot ser si pot donar-se un procés de transformació desenvolupat sense masses o sense avantguarda o només a partir d’una minoria actuant.

  3. Jo entenc la afirmació “quan la participació esdevé responsabilitat, la passivitat deixa de ser una opció” com una simplificació poc acertada dels dos últims paràgrafs.

    Tot i així, el concepte de minoria actuant sembla que pressuposa la falta, en major o menor mesura, de participació, al contrari del concepte avantguarda, que es podria entendre com a referent o part visible d’un “procés participatiu” ja existent. Potser això em fa veure més el primer com a detonant o ferment d’un moviment determinat, i el segon més com a motor o timó d’aquest. La necessitat, doncs, d’una avantguarda, estaria determinada pel grau de participació de la gent que hi forma part d’aquest moviment, i es aquesta potser (o no!) la nostra responsabilitat: esdevenir agents actius a la nostra societat.

    Força interessant tot plegat, enhorabona!

  4. El concepto de participación es una definición gramatical para definir una cosa, lo importante es el contenido de ese grupo que participa en una idea o en una forma o en un objetivo.

    No todas las formas de participar son iguales, cuando nos reunimos con los amigos hablamos y organizamos cosas para divertirnos, o para celebrar el cumpleaños de uno del grupo, Cuando las personas participan en algún congreso anti globalización, los distintos grupos se coordina y participan en la forma de hacer las cosas, todos los días que se realiza protesta en dicha ciudad, una vez que se termina dicho congreso, tiene una xarxa por la red de coordinación y participación.

    Lo que se puede deducir que la participación también es un medio de coordinación y de acercamiento de propuestas de los distintos colectivos o personas que participan.

    La participación es una forma de de-centralización de cualquier poder, sea un grupo de amigos una Asociación o Ayuntamiento, el problema es cuando se prostituye la participación por interese personales económicos o políticos, en este momento se convierte en imposición y no en participación, cuando esto ocurre interviene varios factores, el grupo esta dividido, no esta cohesionado, hay distintos intereses entre grupos, siempre domina el grupo el mas fuerte, el gobierno el listo del grupo ect.

    Es muy importante cuando hablamos de participación, que primero tengamos claro los objetivos que queremos alcanzar, envase dichos objetivos hay que marca una estrategia, sera la cohesión del grupo y el debate el que determinara si la participación es de-centralización o es imposición.

    Considero que es un debate interesante.

  5. Tornant a l’afirmació de l’Anònim que diu que la passivitat deixa de ser una opció, crec que, com diu l’Alia, no és encertada del tot, potser el que vol dir és que personalment ja ha pres la decisió d’ésser agent actiu.

  6. Reflexió pletòrica jordi!!

    Només un apunt. La participació està intrinsicament relacionada amb la qüestió de classe. L’obrer te les seves formes de participació tant en l’àmbit econòmic com en el social. Igualment el burgès o l’aristòcrata.
    Quin tipus de participació te la duquesa d’ Alba?

    Quin tipus de participació te en Mohamed?

  7. Té doncs la classe obrera un dels seus referents en la democracia participativa (que ens ve tan al cas) o no és més que un dels termes contradictoris tant i tant presents a la nostra societat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s