Altres

Titulars Directa!

Directa 163, 2 de desembre de 2009

El govern assigna la provisió de roba hospitalària a les preses

L’antiga empresa adjudicatària es veu obligada a presentar un ERO

Icària Arts Gràfiques, una de les empreses de l’associació sense ànim de lucre Icària Iniciatives Socials, que fa més de 30 anys que treballa per la dignificació de les persones disminuïdes psíquiques, s’ha vist obligada a fer un expedient de regulació d’ocupació (ERO) a 21 de les seves treballadores (més del 25% de la plantilla) després que la Generalitat hagi adjudicat el subministrament de la roba dels hospitals públics al Centre d’Iniciatives per la Reinserció (CIRE).

Milers d’activistes possibilitaran 163 noves consultes

El Palau de Congressos del recinte  del Fòrum de Barcelona va viure el 29 de novembre l’acte més multitudinari de la Coordinadora Nacional de les Consultes per la Independència. Hi van assistir més de 3.500 persones que, majoritàriament, estan integrades a les 163 comissions locals de totes aquells municipis on es celebraran votacions el proper 13 de desembre. Segons van manifestar els i les organitzadores, només es va tractar d’una mostra del que està significant aquesta mobilització a molts municipis catalans. Tan sols a la comarca d’Osona ja s’hi han inscrit 1.900 persones per tal de treballar voluntàriament en la preparació i l’organització de tota la logística necessària per a la iniciativa, que a aquesta comarca ja compta amb la confirmació de 38 municipis, o dit d’una altra manera, més del 90% de la població amb dret a vot.

Una acció crida contra l’ocupació de l’Afganistan a la base de Bétera

La setena edició de la inspecció ciutadana a la base militar de l’OTAN a Bétera (Camp del Túria), celebrada el 28 de novembre, va servir per donar el tret de sortida a una campanya d’àmbit estatal que exigeix la retirada de les tropes espanyoles de l’Afganistan. “Cada cop és més evident que l’Afganistan viu sota condicions d’ocupació militar i de guerra. No s’està reconstruint el país”, s’afirma des de la campanya. “Els mateixos motius que existien per retirar les tropes de l’Iraq el 2004 es poden aplicar avui a l’Afganistan”, afegeixen. Entre els col·lectius convocants, trobem la Plataforma Aturem la Guerra i la Plataforma contra la Guerra de l’Afganistan de Madrid, a més de desenes de col·lectius i entitats socials. “Les guerres de l’altra punta del món comencen al costat de casa nostra, a instal·lacions com la de Bétera –apunta Carlos Pérez, membre d’Alternativa Antimilitarista-MOC i participant de la inspecció ciutadana–, per això la nostra denúncia continua essent important”. Com cada any des de 2003, les inspectores civils han aconseguit introduir-se a la base per reivindicar el seu desmantellament i la desaparició dels exèrcits mitjançant la desobediència civil. Enguany han estat més de quinze les persones que han entrat al perímetre militar en quatre grups diferents, a pesar del fort desplegament policial i militar. Després de ser identificades, van ser alliberades. Als Països Catalans també hi va haver convocatòries a Alacant –on es van manifestar unes desenes de persones– i a Barcelona –on una processó d’espelmes en va aplegar prop de 200. També s’han fet accions i concentracions a altres punts de l’Estat espanyol com Madrid, Jaén, Sevilla o Pamplona.

Un restaurant de Gavà vol evitar la lluita sindical amb coaccions i amenaces

El restaurant Tropical Beach Club de Gavà (Baix Llobregat) està immers en un clima de crispació induït per l’empresa arran d’unes eleccions sindicals convocades el mes d’agost i guanyades per un afiliat a CCOO, contràriament a les pretensions de l’empresa. A més a més, l’empresa ha acomiadat dues treballadores que anaven a la llista de CCOO i està intentant que les treballadores revoquin el lloc de delegat sindical de la persona que va sortir escollida.

La majoria de persones no alfabetitzades del món són dones i pobres

Tot sovint donem per fet que a Occident tothom sap llegir i escriure. Però la realitat no és així. L’any 2008, l’Estat espanyol va registrar 915.300 persones analfabetes, un 2,4% de la població. Catalunya arriba al 2,1%, però a d’altres llocs trobem percentatges més elevats: Melilla (7,5), Ceuta (6,8), Castella la Manxa (4), Múrcia (4,2), Extremadura (4,8), Andalusia (4,5), les Canàries (2,7) i el País Valencià (2,3). Durant els darrers tres anys, l’analfabetisme ha anat creixent, tot i que “allò normal –segons el professor d’educació de la Universitat de Navarra Javier Laspalas– seria un descens de les persones no alfabetitzades”, ja que la gent gran va morint. La majoria de persones analfabetes són d’edats avançades, però les causes del seu augment les podem trobar en l’arribada de gent d’altres països. El 2005 hi havia 783.800 analfabets; el 2006, 830.100 i el 2007, 841.700. Laspalas afirma que “hi ha una part important de persones migrades que arriben sense saber llegir ni escriure” i que “aquí no necessiten l’alfabetització en moltes feines que porten a terme”. A més, sovint, la seva situació s’agreuja per la desconeixença del català o el castellà.

Els atacs contra el moviment juvenil basc continuen amb Segi

Què hi ha, de cert, en tot el que ens han dit –una vegada i una altra– els grans mitjans de comunicació i el govern respecte les 34 persones detingudes la nit del 24 de novembre? On són les proves? Quina és l’acusació oficial? Cap. Aquesta és la dolorosa resposta per les famílies i els ciutadans del País Basc.

La ultradreta vigila els vaixells tonyinaires

(estirant del fil)

Diverses empreses militars i de seguretat estan entrant dins el negoci de la protecció dels vaixells de pesca europeus.

40 anys de moviment veïnal a Madrid i Barcelona

(expressions)

Barcelona i Madrid explicades a través de les seves lluites veïnals. Aquesta és la filosofia de Barcelona-Madrid. 40 anys d’acció veïnal, una exposició multidisciplinària organitzada per les federacions d’associacions de veïns i veïnes de Barcelona (FAVB) i de Madrid (FRAVM) que, fins l’1 de febrer de 2010, es podrà visitar a la capella de Santa Àgata del Museu d’Història de Barcelona.

(indirecta)

Tasio Erkizia militant històric de l’esquerra ‘abertzale’

“Vam creure possible un Estat espanyol que reconegués el dret d’autodeterminació”

Tasio Erkizia milita a l’esquerra abertzale des de fa més de 30 anys. Va formar part de la mesa d’Herri Batasuna (HB) i actualment és un dels impulsors de la proposta d’Altsasu per la creació d’un marc que impulsi un procés democràtic que posi fi al conflicte a Euskal Herria. Parlem amb ell del passat i el present de l’esquerra independentista basca.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s