Gramenet de Besòs

Els dijous de Plataforma, la gent opina!

Joan Pastor

Jo només vull recordar un poema d’esperança d’un dels més grans escriptors catalans. És aquest per a mi, i de ben segur que per a vosaltres també, una obra fonamental, un motor de lluita.

Ens dóna una lliçó que mai sabrem aprendre del tot, i és aquesta la raó de la nostra imperfecció com a persones humanes, entenent d’alguna manera que no hi ha coses impossibles, sinó homes capaços.

ARA MATEIX

Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d’un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s’ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d’angoixa i de silencis.
I som on som; més val saber-ho i dir-ho
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d’un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i Pol

Anuncis

5 thoughts on “Els dijous de Plataforma, la gent opina!

  1. Allà va un altre poema del Miquel Martí i Pol

    Dona’m la mà

    Dóna’m la mà
    per fer camí
    cap el gran llac dels somnis,
    dóna’m la mà
    hi ha un horitzó
    que ens crida de molt lluny.
    Tot és pur com el silenci
    que precedeix el cant
    i el temps desfà tendrament els rulls
    que ha de dur al futur desitjat.
    Dóna’m la mà
    i així podrem creure altre cop que
    tot el que hem volgut
    només espera un gest
    com si fos el vent
    que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

    Dóna’m el cor
    per compartir
    projectes i esperances,
    dóna’m els ulls
    i que el desig
    ens marqui un nou destí.
    Més ençà de la incertesa
    que ens va marcir la veu
    els dits pentinen de nou el mar
    com un símbol viu i fidel.
    Dóna’m la mà,
    dóna’m la veu
    i proclamem que
    tot està per fer,
    tot és possible avui,
    fem sentir arreu
    com s’exalta el vell desig d’un món millor.

    Miquel Martí i Pol

  2. Potser el secret és que no hi ha secret
    i aquest camí l’hem fet tantes vegades
    que ja ningú no se’n sorprèn; potser
    caldria que trenquéssim la rutina
    fent algun gest desmesurat, alguna
    sublimitat que capgirés la història.

    (…)

    Posem la mà damunt la mà i els anys
    conferiran duresa a cada gest.

    Ara mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s